LA INDUSTRIA TÈXTIL A CATALUNYA

A Catalunya, al segle XVIII, partíem d'una tradició artesanal, la de les indianes, que son teixits de cotó estampats, però s'havien de fer a ma i eren molt cares. I una voluntat de progrés que van fer que els emprenedors del segle XIX, amb el suport dels avenços tecnològics del moment, s'instal·lessin fàbriques tèxtils al costat dels rius,com el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvià, el Freser i, el Segre.  per tal d'aprofitar els salts d'aigua que produïen energia barata i feien moure les màquines de filar i de teixir. 
Fins a mitjans del segle XX, hi va averi un sistema de vida conegut com a  colònies industrials era un conjunt d'instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències i, entre d'elles la fèbrica textil, que va tenir molt d'èxit i era la principal.
La decadència d'aquest sistema de vida de les colònies industrials va començar durant la postguerra espanyola, patint la primera gran crisis als anys 60. Amb tot, la majoria de les empreses va continuar treballant amb alts i baixos fins que, als anys 80, els seus productes van haver de competir amb els que arribaven d'Àsia i el Magrib, entrant en una nova crisi que, a moltes, els va fer tancar definitivament les portes.
Despres,feien competència amb noves fàbriques estrangeres que van començar a vendre a Catalunya que tenien un cost de producció més reduït i, per tant, eren més barats. Llavors, el sistema de vida en colònia va anar desapareixent, i ara gairebé han desaparegut totes les fèbriques tèxtils de Catalunya i ara s'han substituit per les naus industrials, que funcionen mes o menys com colònies industrials, però estan mes avançades, i gairebé totes són estrangeres.